Qui soc?

Públic

Hola!

Em dic Maria Ferran i tinc 27 anys. Actualment soc treballadora social i al juny vaig acabar el màster de Treball Social Sanitari a la UOC. Tot i que els meus estudis no tenen massa a veure amb el grau d’Arts, sempre he desitjat poder estudiar algo relacionat amb l’art i tot el que ho envolta. M’agrada molt llegir sobre història de l’art, i sempre he estat dibuixant i pintant, fins que a l’adolescència vaig deixar de fer-ho. Als meus 26 anys vaig reprendre el dibuix i vaig començar a familiaritzar-me amb diferents tècniques, com acuarela, pastels i pintura al oli; i vaig recordar tot el que m’agrada aquest món, per això em va despertar de nou el desig de poder estudiar alguna cosa relacionada amb l’art. Considero que m’enganxo ràpid a realitzar manualitats, per exemple soc molt fan del ganxet i ja fa tres o quatre anys que en faig, i sempre que trobo hobbies que requereix de crear amb les mans, no dubto en provar-los.

Em dic Maria Ferran i tinc 27 anys. Actualment soc treballadora social i al juny vaig acabar el màster de Treball Social Sanitari aquí a la UOC. Tot i que els meus estudis no tenen massa a veure amb el grau d’Arts, sempre he desitjat poder estudiar algo relacionat amb l’art i tot el que ho envolta. M’agrada molt llegir sobre història de l’art, i sempre he estat dibuixant i pintant, fins que a l’adolescència vaig deixar de fer-ho. Als meus 26 anys vaig reprendre el dibuix i vaig començar a familiaritzar-me amb diferents tècniques, com acuarela, pastels i pintura al oli; i vaig recordar tot el que m’agrada aquest món, per això em va despertar de nou el desig de poder estudiar alguna cosa relacionada amb l’art. Considero que m’enganxo ràpid a realitzar manualitats, per exemple soc molt fan del ganxet i ja fa tres o quatre anys que en faig, i sempre que trobo hobbies que requereix de crear amb les mans, no dubto en provar-los.

Pel que fa a altres hobbies de la meva vida no tant relacionats amb l’art hi trobem el vòlei, ja fa 15 anys que hi competeixo, tant vòlei pista com vòlei platja, ja no concebeixo una rutina sense practicar-lo. La desconnexió mental que sento al entrenar és molt similar a la que sento al dibuixar o pintar, es el moment en el que el cap es relaxa de tots els estimuls diàris que rep, es el moment en el que flueixo.